El naixement de l' Carlí o Pug està envoltada de misteri, i és que hi ha diferents teories sobre el mateix. Durant dècades alguns experts indicaven que és originaris de l'Extrem Orient, mentre que molts altres situaven el seu origen a Europa. Avui dia es creu que prové de la Xina, sent traslladat més tard al Japó ia Europa.
Es considera a l'Pug com a descendent de l' Happa, Una raça semblant a l'Pequinès, de musell camús i mida petita. Aquests gossos ja estaven presents a la Xina la Dinastia Han (206 aC - 220 dC), durant la qual es creu que el Carlí va aconseguir la seva màxima esplendor. Llavors era denominat Fu o Foo i mascota de l'alta societat. Vivia entre la reialesa, sent considerat com un ésser sagrat i arribant fins i tot a ser condecorat amb títols nobles.
Era una mascota pròpia de les famílies més adinerades, encara que també va estar molt present en els monestirs tibetans; per aquest motiu es relacioni l'origen d'aquesta raça amb el de l'Dogo del Tibet. El seu caràcter sagrat queda demostrat en diverses obres d'art com escultures i pintures. Es creia que aquests animals atreien la bona sort i protegien les persones del seu voltant contra els esperits malignes.
Al segle XVIII, aquest gos arriba a Occident, on va començar a ser conegut com Pug. Aquest terme era el sobrenom amb el qual es coneixia a la granota tití, una mascota molt comuna en aquella època. Segons els experts, és probable que la cara xata de l' carlí recordés a aquests petits simis, el que faria que acabessin compartint malnom. Existeix una altra teoria que diu que aquesta paraula prové de l'llatí pugnus, Que significa puny, en referència a la cara arrugada de l'can.
A Europa la raça va mantenir el seu alt estatus, sent un gos propi de la noblesa. Va adquirir el nom de Carlino a França, gràcies a l'actor italià Carlo Bertinazzi «Carlin», Famós per la seva actuació en l'obra de teatre «Arlequí», a París. Durant la representació portava una màscara negra que el públic va trobar similar a la d'aquest simpàtic can.
A Espanya arribaria a la fi de segle XV, probablement procedents de Portugal, que al seu torn mantenia llaços comercials amb la Xina. Llavors es designaven amb el nom de «Doguillos», i van ser retratats al costat dels seus amos per Francisco de Goya en diverses ocasions durant les últimes dècades de segle XVIII.