Una de les races preferides a l'hora de triar un gos de companyia en moltes parts de món, el Cocker Spaniel ha sabut guanyar-se aquest predilecte lloc a causa de la seva gran afectuositat i afecte envers les persones, arribant a ser considerat com un de les races canines més afectuoses de el món.
Però com qualsevol cosa bona, també tenen el seu costat dolent, i en el cas dels Cocker Spaniel es presenta en forma de baixa obediència i escassa eficiència com a gossos guardians, així com presenten poca paciència amb els nens petits.
En canvi, demostren molt baixa tendència a la destrucció d'objectes de la casa, i encara que solen ser molt actius i amb molta energia, no és una raça que es caracteritzi per ser juganera.
I una cosa important que s'ha de tenir en compte és la agressivitat, Que si bé tendeix a ser de nivell baix en aquesta raça, s'ha constatat en alguns casos sobtats moments d'agressivitat, i si bé això no està demostrat científicament, ha sòlid passar en exemplars de Cocker Spaniel de color daurat.
Però per evitar aquests inconvenients, el millor és brindar-li una molt bona educació des de cadell si fos possible, i comprendre i respectar el seu caràcter per evitar mals moments.
Més informació: rAzas de gossos cocker spaniel
Holaa jo tinc una gosseta igual a la de la fotoo, EMM té casii 10 mesos però és molt juganera, però és veritat això de q no obeeixen molt, però ella és juganera i li agrada jugar cn neniitos
Gràcies per la iinformasion, em van regalar un coker espaniel daurat, és molt juganer però noto certs canvis de caràcter i agressivitat.
Hola, tinc una cocker que de sobte ha començat a orinar dins de la casa, i no es queda al seu llitet, que està dins de la casa, sinó que camina per la nit i es va a ficar al llit al meu llit ... per bastant temps va estar dormint bé i no cap a les seves necessitats dins de la casa ... ¿algun suggeriment? gràcies, salutacions
La veritat és que he de donar la raó quan diuen que el cocker és uns dels millors companys. Jo vaig tenir la meva gossa 16 anys Yerla es deia, era ruana (blanca i negra x igual) i mai en els 16 anys q va viure amb ella li oi un simple grunyit. Era bona, obedient, afectuosa, educada. Venia d'una bona criadora d'aqui de Salou i la veritat és q si hi ha gossets angeles aquesta era un d'ells. Ara tinc a Toby .. uff q diferència. Toby és daurat, preciós, M el van donar amb 2 mesos i ja des de llavors demostrava una mica d'agressivitat. A veure no com cridar-ho, és agressivitat només quan se li molesta, és a dir, se li pentina, se li intenta guarir una ferida, se li intenta kitar alguna cosa que tingui el i tu no kieres q tingui x perillós o dolent per al, això provoca que li canviï la cara deixi anar grunyits i et ensenyi les dents i només té ara 5 mesos i mig. Li hem portat un entrenador d'aquests que en diuen entrenaments positius, intentar educar sense cridar-li o pegar-li quan fa una cosa dolenta, si no q se li recompensa quan fa alguna cosa bona i així anem tirant, se li ha baixat una mica l'agressivitat però la segueix tenint quan se li gira el cap i de vegades sense motiu va x darrere i et va mossegant. Pel demas és afectuós a no poder mes, li agrada la companyia jugar amb altres gossos, l'aigua, el menjar i jugar amb tu aq li tiris els seus os de corda i portar-te'ls, és un cel de gos 23 hores i 58 minuts a el dia i 2 minuts en els que has de tenir una mica de cura de no fer alguna cosa q li molesti,
però la veritat de totes maneres si jo hagués de triar ara mateix un gos després de les meves experiències, tornaria a escollir un cocker spaniel ....