La síndrome de Horner és una malaltia que ocorre acompanyat d'un grup d'anomalies que afecta a certs grups de músculs de la cara i una vegada que aquests músculs es troben danyats no tenen la capacitat de contreure de la manera en què normalment ho fan.
Un dels signes que més ens faran adonar-nos que el nostre gos posseeix aquesta síndrome, és que un dels seus dos parpelles posseeixi una caiguda que no és natural.
Una lesió que afecta els nervis
Existeixen certes races de gossos que tenen major possibilitat que algunes altres de patir d'aquesta malaltia, entre aquestes podem esmentar a l' Golden Retriever.
En general fa la seva aparició com una lesió o com un funcionament anormal el sistema nerviós del nostre gos i afecta cadascuna de les fibres que es troben encarregades de transmetre els impulsos nerviosos a cada un dels músculs de la cara. Això és una cosa que provoca que les pupil·les es contreguin altres i no tinguin la capacitat de respondre a cada un dels estímuls que s'envien a la resta de l'organisme.
Si les cèl·lules que tenen com a objectiu el de enviar els senyals nerviosos fins a la cara del nostre gos es troben danyades, com ja ho hem esmentat, els músculs facials del nostre amic pelut no funcionen de la manera indicada i és per això que les pupil·les es contrauen d'una manera excessiva, pel fet que no tenen la capacitat de respondre als estímuls que s'envien a el cos.
El síndrome d'Horner té la capacitat d'afectar cada un dels músculs de la cara del nostre gos, però aquest és un dany que va poder haver succeït en una àrea lluny d'aquesta. En certs casos, aquesta és una lesió que té el seu desenvolupament en el cervell, però en altres casos l'àrea que ha estat afectada és la part superior de la medul·la espinal.
Causes de la síndrome de Horner
Hi ha diverses causes que poden provocar el motiu que aquesta malaltia aparegui, entre aquestes podem esmentar una infecció d'oïda bastant greu, Pel fet que aquesta pot afectar cadascuna de les fibres que es troben encarregades de la transmissió dels impulsos nerviosos als músculs facials. De la mateixa manera, aquesta malaltia pot aparèixer en el nostre gos si en algun moment va tenir un accident que va arribar a afectar les àrees de coll o també la del cap i fins i tot si hi ha alguna lesió en el seu pit.
Hem de tenir molta cura si aquesta s'arriba a contagiar a un altre gos pel fet que una mossegada podria ocasionar lesions nervioses.
Passar per una circumstància que hagi estat traumàtica de manera profunda en el nostre gos, com per exemple passar per un abandonament que hagi estat dolorós, pot ser el motiu perquè aquesta malaltia faci la seva aparició. En altres casos, aquesta malaltia pot ser provocada per una malaltia que sigui més gran, Com probablement ho sigui un càncer.
Una infecció d'oïda greu
Són diferents les circumstàncies que poden ocasionar la malaltia de la síndrome de Horner al nostre gos.
Com ja ho hem esmentat, en alguns casos una infecció d'oïda greu pot una de les raons suficients per poder atacar cadascuna de les fibres que es troben encarregades de la transmissió dels impulsos nerviosos cada un dels músculs facials. Això és una cosa que no pot explicar que tant les cures com el fet de respectar una rutina d'higiene estricta en l'àrea de les oïdes del nostre gos poden ser de gran importància.
Quan ens trobem netejant les orelles del nostre gos és una cosa ideal per poder determinar si existeix alguna malaltia o bé sigui infecció en aquesta àrea. L'accés a l'conducte auditiu ha de ser d'un color rosat pàl·lid, el que vol dir que el nostre gos té una bona salut i és que una oïda completament sa no posseeix una mala olor.
L'existència d'alguna anomalia de cera en aquesta àrea de l'pavelló pot representar l'avís d'alguna malaltia.
Una olor que sigui desagradable a l'igual que intens que provingui de l'àrea de l'oïda del nostre gos és una possibilitat d'avís de que existeix infecció, També coneguda com otitis. La inflamació en el conducte auditiu en general arriba a provocar picor a l'igual que molèstia, observem que el nostre gos es rasca de manera insistent i també sacseja les seves orelles d'una manera completament anormal.
Una infecció a l'oïda, En qualsevol de les circumstàncies, ha de ser la raó suficient per poder fer una visita el més aviat possible a l'veterinari.
Alguns gossos tenen més probabilitats de patir alguna lesió nerviosa que caracteritza la malaltia de la síndrome de Horner. Els gossos que pertanyen a la raça Golden Retriever sobretot tenen una major probabilitat d'arribar a comptar amb un funcionament dels nervis de la cara completament anormal, pel que podem dir que pateixen d'aquesta malaltia amb una força major a les xifres d'altres races de gossos.
No totes les classes de la síndrome de Horner poden necessitar d'un tractament, pel fet que aquesta infecció en certs casos no arriba a causar dolor en el nostre gos. No obstant això i davant qualsevol dels símptomes que ja hem esmentat, el més indicat és visitar un veterinari perquè d'aquesta manera pugui receptar el tractament indicat per a cada un dels casos.
Com evitar la malaltia d'Horner
Tot i que en certs casos no hi hagi la possibilitat que arribi a aparèixer aquesta malaltia, podem dir que és possible prevenir aquesta malaltia amb certes rutines. Com ja ho hem esmentat, la higiene a l'àrea de les oïdes ha de ser bastant estricta.
De la mateixa manera és molt important que puguem evitar els enfrontaments amb altres gossos, Bé sigui a l'canviar de parc o de lloc de passeig si arriba a ser necessari. Si arriba a passar que algun símptoma ens faci pensar que el nostre gos pot estar patint de la malaltia d'Horner, no hem de dubtar a consultar amb el veterinari.
Diagnòstic i tractament
Un veterinari ha de fer el diagnòstic de la síndrome de Horner per poder descartar alguna paràlisi facial a l'igual que per a poder determinar el lloc on s'ha provocat el dany als nervis.
Aquest és un dany que pot ocórrer en dues àrees completament diferents, Pre- ganglionar i també els postganglionares centrals, cadascun d'aquests pot ser un senyal d'una possible causa. La síndrome de primer ordre d'Horner el coneixem com el resultat de el dany centre nerviós entre el cervell a l'igual que la medul·la espinal; el segon ordre passa quan el que és l'àrea de preganglionar entre la base de l'crani a l'igual que la cavitat toràcica i el síndrome de Horner de tercer ordre assenyala els danys de l'post ganglionar entre la base de l'el crani i l'ull en si.
Un veterinari pot determinar on es troba el mal a través d'l'ús d'unes gotes per als ulls per poder estimular les parts de l'nervi i observar com és la seva reacció.